Josep Guinovart i Bertran neix a Barcelona el 20 de març de 1927. De molt jove comença al taller familiar com a pintor de parets. Ingressa a l'Escola de Mestres Pintors, a l'Escola d'Arts i Oficis i a les classes del FAD. Va realitzar estudis a La Llotja i al Foment de les Arts Decoratives, a Barcelona. L'any 1953 gràcies a una beca de l'Estat francès, marxa a París on coneix a fons l'obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, seran les seves influències més importants.
En la seva etapa primerenca pinta temes simples de caràcter popular, tractats amb una extraordinària qualitat de dibuix i un sentit sorprenent del color, que més tard adquireixen sovint intenció social.
Por a poc va abandonant la representació i configura un nou univers on la matèria i els elements esdevenen el seu llenguatge. L'any 1957 la seva obra va començar a decantar-se cap a l'abstracció de gran format i va començar a utilitzar elements tridimensionals.
Sensible a tots els estímuls visuals i vivencials, descobrim en la seva obra les traces dels viatges i experiències que van suposar per ell un abans i un després (París, Algèria, Mèxic, Nova York ...).
En les seves obres es reflecteix de forma constant en l'obra de l'artista: els blaus infinits de la Mediterrània i els ocres càlids de l'Urgell.
Durant la seva dilatada trajectòria va rebre els premis i distincions més rellevants en el món de les arts. L'any 1994, s'inaugura la Fundació Espai Guinovart a Agramunt, espai on Guinovart recull els seus records de la vila lligats a les seves arrels i als seus records de guerra.
El 1954 junt amb altres artistes funden l'efímer grup Taüll, que aglutina els creadors de l'avantguarda d'aquells anys. Participa en la 1° Biennal hispanoamericana de Arte, Madrid (1951), a la 1° Biennal d'Alexandria (1955), a les Biennals de São Paulo (1957 i 1959), i a les Biennals de Venècia (1952,1958,1962, 1982).
Les seves obres són d'obres que es poden veure en museus i centres d'art d'arreu del món.