Joan Claret i Corominas és un dels pintors catalans més singulars de la generació de postguerra. Format en un context dominat per l'auge de l'informalisme, Claret es va fer un lloc dins de la plàstica catalana dels anys cinquanta i seixanta a través del cultiu d'una pintura sensible i de base constructivista, esdevenint un dels pocs representants, i sens dubte el millor, en aquest gènere. Una estada a París de tres mesos l'any 1957, l'empeny a realitzar el seu salt pictòric cap a una pintura refinada i analítica, la qual ben aviat serà objecte d'admiració per part dels principals crítics i galeries de la ciutat, principalment de la Sala Gaspar, amb qui arribarà a exposar fins a nou ocasions (quatre de les quals de manera individual).
Tot i que Claret tingué una trajectòria artística prolífica, es consideren els seus anys de plenitud pictòrica entre el 1959 i 1966, és a dir entre el seu retorn a París i la seva segona gran exposició individual a la Sala Gaspar. En aquest interval Claret, a banda de les seves destacades exposicions individuals, participà en mostres col·lectives de gran rellevància en el seu temps, com les 0 figura a la Sala Gaspar, organitzades per Rafael Santos Torroella o les exposicions d'art al carrer MAN. Cal destacar també d'aquells anys la participació en exposicions internacionals, a Brasil, els Estats Units (englobat dins dels grups Modern Spanish Painting i Seven Catalonian Artists), Anglaterra o Suècia, o l'adjudicació del premi de dibuix Joan Miró, el 1962.
Pintor representant del corrent constructivista dins l'art català. La composició, el ritme, el moviment, l'estructura formal i l'organització espacial, són les constants reflexives d'un minuciós treball que no reconeix la improvisació. Tanmateix, els colors s'ordenen en plans essencials de llum i ombra, subtils gradacions de blancs, negres i grisos que provoquen una singular sensació d'espai en la dimensió cristal·lina i abstracta de les proporcions geomètriques, creant la il·lusió d'una tercera dimensió.