L'obra de Carlos Mirasierras està basada en l'expressionisme conceptual; s'allunya del figuratiu tradicional per a entrar en una metodologia més primitiva, no exempta de riscos a l'hora d'enjudiciar-la. La representació de la naturalesa física o objectiva de l'entorn i dels seus elements obstaculitza el poder sensorial de crítica de l'observador, ja que li entreté a enjudiciar el valor decoratiu, encara que no estètic, dels elements que estan estructurats i que segueixen unes coordenades meditades o gestuals de l'artista. En tots dos casos, quan l'estructura és meditada o gestual, i en aquest últim cas per l'empremta del moment, trobem un projecte de plasmació d'unes idees o conceptes que l'artista determina segons el seu criteri subjectiu i que l'observador analitza des del seu punt de vista, subjectiu també.
En tot cas, considera que la seva obra és una expressió retòrica quant a la representació natural dels elements de l'entorn, ni tan sols podria anomenar-li aproximació. Es tracta de crear un concepte plàstic que m'acosti a la subjectivitat de l'observador.