Una de les obres que pinta Carbonell quan esclata la Guerra Civil és Sant Sebastià, una figura amb el rostre compungit, de tristesa i dolor, i amb unes sagetes clavades de les quals surt sang abundant. El celatge té unes tonalitats blavoses de gran delicadesa, però, als antípodes de les seves obres avantguardistes, mostra uns blaus apagats i tristos. És el reflex de la revolució que s’està vivint a Catalunya, amb la crema d’esglésies i la persecució del clergat. Cal recordar que Carbonell és cristià i des dels seus inicis ha representat escenes religioses que ara en la postguerra prenen protagonisme. El mateix pintor hi fa referència en una entrevista del 1940: «[...] aquel “San Sebastián” que pinté durante los primeros días de la revolución marxista, cuando crujían y ardían todas las iglesias de Barcelona.». Tenim constància que va fer dues versions del Sant Sebastià: una es conserva a la Fundació Ave Maria de Sitges i la segona, en una col·lecció particular. Per altra banda, no es pot obviar l’aspecte eròtic de la representació d’aquest sant, que pot fer referència a la pròpia sexualitat de Carbonell.

Exposició: Artur Carbonell. Més enllà de la màscara.
Sala Vaixells del Palau de Maricel i Museu de Maricel.
21 novembre 2025 a 22 març 2026.